En una branca d'una
olivera uns ulls s'han obert per primera vegada: un nou tió
s'ha despertat! Des d'allà dalt es mira el món
com un mussol badoc, amb una barreja de sorpresa, d'alegria
i d'extranyesa. No sap ben bé on és ni què
fer, i tot just comença a sospitar qui és. L'Oncle
Buscall arriba amb tota la colla a sota de l'arbre que els ha
ensenyat el cosí.
- Guaita Colga, quins ulls més grossos que ens miren
des d'allà dalt- diu satisfet l'Oncle Buscall.
- Vinga Oncle, despenja'l, despenja'l- diu el Colgafocs
amb frisança-. No pateixis tionet que ara mateix et
despengem.
Tot seguit l'Heura s'estira i comença a enfilar-se a
l'arbre. No cal que ningu l'hi digui, ho ha fet tants cops que
li surt d'esma. L'Oncle Buscall, mig grimpant mig arrossegat
per l'estrabada de l'Heura, puja a dalt de l'arbre. Quan s'hi
acosta, el nou tió obre encara més els ulls, i
els tanca ben fort quan, en un tres i no res, l'Oncle el despenja
i el baixa a terra. El deixa al costat del Colgafocs que, entre
bot i bot, no para de xisclar:
Que bé, un de nou!-. I bota i bota i bota...
© 2000-2002 Marc Estiarte.
Tots els drets reservats. Pots redistribuir,
reenviar, copiar o citar aquest document sempre que no el
modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials.
Has d'incloure aquesta nota de copyright, així com
el nom de Marc Estiarte, el corr-e-u bustia@onclebuscall.com
i l'adreça www.onclebuscall.com
Gràcies.
pàgina 4/11
|
