Mentre el Colgafocs estava fent una bona correguda sona el telèfon.

- Qui deu ser que truca ara?- es pregunta l'Oncle Buscall.

Les trucades que rep l'Oncle Buscall acostumen a ser d'algun cosí seu per avisar-lo que un nou tió s'ha despertat. L'Oncle sospita que s'ha acabat la passejada mentre treu el telèfon de la butxaca.

- Buscall, sóc el teu cosí de Lleida- ressona la veu del telèfon-. Hauries de venir perquè haig trobat uns ulls a dalt d'un arbre que semblen de tió.

- No te'n separis que ara mateix venim a despenjar-lo- diu l'Oncle Buscall, i tot seguit crida emocionat el Colgafocs- Vinga Colga, hem d'anar cap a Lleida que tenim feina.

El Cosinam, la colla de cosins de l'Oncle Buscall, és un dels puntals de la tasca de l'Oncle. L'Oncle Buscall té la sort de tenir cosins escampats per tot arreu. Els cosins estan sempre a l'aguait, per això se'ls veu sovint amb els ulls enlaire, mirant-se i remirant-se els arbres on busquen tions, troncs, tronques i tiones. Així que en troben un avisen l'Oncle Buscall perquè vagi a despenjar-lo, se l'endugui i en tingui cura.