 |
| |
 |
 |
| |
|
|
|
| |
L'ONCLE BUSCALL
HA SORTIT A VOLTAR PEL BOSC AMB LA BASTONA, L'HEURA I EL COLGAFOCS.
EL TIONET TENIA MOLTES GANES DE BOTAR I DE CÓRRER UNA MICA. |
|
| |
|
|
|
|
 |
| |
|
|
| |
L'Oncle Buscall està
passejant pel bosc. El Colgafocs, el tionet que sempre l'acompanya,
tenia ganes de córrer i de fer bots. Així que,
per no despertar els tions, troncs, tronques i tiones que estan
dormint al Cau, han decidit anar a fer un tomb. Quan ha vist
que es preparaven per sortir, la Bastona s'ha posat a cridar:
- No em deixeu! Jo també vull venir!
I aquí els teniu a tots tres... A tots tres? No! A tots
quatre, que també hi ha l'Heura... Un dia, quan es va
despertar de fer una migdiada sota un pi, l'Oncle Buscall va
trobar-se l'Heura enroscada al cos.
-- No, si us plau, fa massa temps que estic arrapada a aquest
arbre. Porta'm amb tu, que tinc ganes de veure món-
va dir l'Heura quan l'Oncle Buscall se l'anava a treure de sobre.
I, des d'aleshores, és la més inseparable de tota
la Colla que acompanya l'Oncle Buscall.
|
|
|
|
